Passèri donc qualques jorns dins un endreit que sembla pas brica un espital o una preson.
Lo personal pòrta pas brica de blòda blanca, lo luòc es dubèrt sus lo bòsc. Un endreit un pauc estranh. I a pas cap de diferéncia entre los pacients e lo personal. Cal anar parlar a totes per saupre cal son?! E o faguèri!! E mantun venguèron me pausar de questions.
Pasmens lo primièr jorn posquèri pas manjar, pas aisit. Una dòna venguèt nos veire e nos diguèt qu'aviá mal al cap, li conselherèm de beure un pauc d'aiga!
Dins aquel endreit, que i a tant de causas de dire, lo matin, las gents que vòlan, venon se marcar per d'activitats. Donc n'i a que van metre la taula, d'autres van far la cosina, d'autres van dessenhar... Es coma a l'escòla, i a de talhièrs e cal s'inscriure. E de còps, n'i a que s'enganhan o que venon pas... Es coma aquò!
Puèi, i a qualquas setmanas foguèri convidada a la Calandreta Aimat Serra, per lo rescontre amb aquesta infirmièra que montèt la pèça. Era un moment meravilhós!!! Aquel rescontre serà benlèu un autre article, me cal contar tot aquò.
Es en rescontrant de gents coma aquò, qu'avèm la volontat de far de causas meravilhosas dins la nòstra vida.!!